Cada cop que m'assec a un lloc que no sigui la tassa del vàter recordo que ahir vaig anar en bicicleta. M'ha semblat un fet prou destacable com per estrenar el blog.
Ahir vaig anar amb el meu cosí Eduard a Planoles. Vam començar a Campdevànol, però per gaudir de bones vistes vam fer el "tomet" per Castellar d'en Hug, La Molina, i finalment Planoles. Allà ens esperava un dinar familiar por todo lo alto (quasi 1.300m)
 | ||||||
| El meu cosí zumosol |
Realment el camí va ser preciós, però vaig patir els 2000m de desnivell al llarg dels 55km. La meva dignitat es va quedar per aquells camins inclinats positivament, mentre jo, a peu, arrossegava la meva bicicleta (i la meva moral) mentre saludava a gent que em triplicava l'edat i em deia "bon dia" sense esbofegar lo més mínim, al mateix temps que pedalava.
 |
| Com us deia, les vistes estupendes! |
Va ser un bon entrenament pel què m'espera a Suècia. No espero trobar-me aquest desnivell, però sí espero anar carregada amb tooooot el material, tanto monta, monta tanto.
 | ||
| Tot i que el meu cosí em portava km de ventatge, no vaig estar sola. |
