Amb tren a Lulea i dormint a casa d uns russos

Ens estem aburgessant... li perdono perque mira, sóc així...


A Lulea hi ha arribat amb tren; sembla una ciutat molt maca... la Wikipedia, que últimament em deixava tirada li dedica pàgines i per les fotos es veu que val la pena aturar se; s enten doncs que hagi dedicat el dia a fer turisme

 La foto de sota es una mica borrosa però ja es veu que es una ciutat petita situada a una península, la de Lule.  A sota una de les fotos de la Mariona (no de Google) de una de les esglesies... no hi ha pogut entrar (volia entrar?)

 Però abans d arribar a la civilització ha visitat un parc natural, la foto es al pont d entrada... els couch surfers la passejen, la conviden a festes i li donen de menjar... de fet ja es veu que menja be.  Avui diu que ha fet madalenes de blueberries... no se si les ha fet o nomès les ha menjat... però tenen bona pinta 

 I demà més!

Lappland! Ja hi es!!

Mapa del Golf de la Laponia, avui hi ha arribat.  Lycksele... El testimoni gràfic a sota.  La Mariona diu que un os va fer la foto (bah, ella m explica un altra cosa però jo se que li ha fet un os, el mateix que surt al mapa).

Per variar, a casa d uns couchsurfers a Licksele, una ciutat petita de la que la Wikipedia no en sap practicament res de res.  La resta de webs estàn en suec i m ha costat una mica d entendre res...

La carretera sembla bastant solitaria pero m explica que pel camí ha vist un "moose" i com que no hi ha document gràfic us paso una foto... a Catalunya no se'n veuen gaires (tranquils que a la reta d Espanya tampoc)

Yeap! Es queda a passar el dissapte a Licksele i demà diumenge sant tornm hi!  Ja porta 500 km en bici!!!

Amb els hippies llenyataires a Nasaker

Al final, haurà fet sort amb això de que s hagi trencat el pal de la tenda.  D aquesta manera te la excusa perfecta per buscar couchsurfers o albergs per passar la nit.. i així no nomès s esltavia dormir sola al mig del bosc si no que te gent per socialitzar, passar l estona i IMPORTANT li fan el sopar i l esmorzar...
Aquí la veiem sopant amb la parella hippie que la va acollir al poblet de Nasaker (un poble tan remot que la Wikipedia no te ni una línea... OMG!!).  Ell es un descendent dels Samis, la tribu nòmada de la Laponia... els que passejaven Rens a pasturar per entendrens.  Sembla que es llenyataire i viu amb la seva parella en aquest recondit lloc.

 Ja es veu que el nivel d stress es important... fa cara de felicitat, no??  de momnet, ni rastre d ossos diu que ni al Tinder...

 i el paissatge acompaya també...

Es veu que també li va donar temps d anar a veure unes pintures rupestres... els vikings també pintaven .. entrada lliure com podeu veure.  Les pintures no están amagades en coves de difícil acess com les d Altamira.  No, pintaven a les pedres en plena natura, res d amagar l art.  Mola, no?

Es veu que fan servir el mateix pigment per pintar les cases encara ara

Avui com plou es queda on es amb els hippies :) per demà li esperen 84 km fins a Gavsele on hi ha un alberg... definitivament sembla que mola més dormir al llit que no pas en mig del bosc en una tenda trencada.



Mohed: viatjar també es fer vida social

Dia de descans, de passar lo amb els suecs i no pedalant sota la pluja.  Així que, aprofitant que els anfitrions eren simpàtics la Mariona ha decidit fer una mica de turisme i descanssar... la bici "cukki" de la primera foto es total, evidenment no es la seva.  També ha provat la gastronomia local (no, no les mandonguilles del IKEA).

Així que ben alimentada i després d haver fet uns amics. els de la foto són l Eriel (ell) i la Minika (ella)... amb aquest nom nomès es pot tenir una bici cukki toca torna a agafar els papers i retornar a la ruta...

Em diu que li sembla que agafarà un bus des de Mohed, el poblet del couchsurfer i Sundsvall que queda a uns 150 km i continuar des d allà amb bici cap a el Nord.

Endavant doncs!

Dia durillo però amb recompensa!

Intentaré estar a l'altura de l'Ana Cedo.
Doncs avui el dia pintava "chubascos". Es fa difícil de visualitzar un "chubasco", no és, afortunadament, una paraula que fem anar gaire sovint. Doncs bé, he hagut de posar-me El Diluvi al iPod perquè això era precisament el que tenia. No m'ha calgut treure la cantimplora en aquests 50km sota la pluja, doncs no parava de tragar aigua! No feia fred, i per tant m'ho he pres amb filosofia. Però quan se m'ha punxat la roda del darrere (per segona vegada en dos dies) lo de "que bonito es el campo cuando llueve" s'ha convertit en un "mecagüen la puta ara com carai podré reparar el putu pinxassu si estic en mig del no res i vaig xopa fins dalt".
Després de varios km caminant i arrossegant la bicicleta, un home bondadós m'ha convidat al seu garatge (sona fatal, xo no tenia gaires més opcions) i m'ha ajudat a reparar el pinchasso.
A partir d'aquí ha parat de ploure i em quedaven 35 km fins a trobar-me amb el couchsurfer (si, una casa tira més que una tenda sense pal). Genial, pim pam. Però quan ja ens quedaven 7kmetrets de no res resulta que el paio viu a les afores, a ni más ni menos que a 20km!! Aquí la veritat és que m'he tornat a cagar en tot. Quan portes 80km dels quals 50 han estat sota la pluja, i resulta que encara en queden 20.. bé, que cadascú valori. Que han estat amb sol però amb un vent de cara que casi he arribat ben seca a puestu. Tot i així un cop he arribat el noi és encantador, m'havia preparat sopar (Reno a la brasa), i m'ha deixat el llit fet. Cuuuukiiii!!!
Total que finalment el dia ha acabat amb recompensa!
Pero estic tant rebentada que ja no m'aguantu ni els pets. Demà ja veurem què fem.
Espero que totes estigueu la mar de bé, penso molt en tothom <3

Norrland... cap a el couchsurfing!

Bé doncs ja hi es... tot el que queda al nord de Gävle es Norrland.  El territori no existeix des del punt de vista administratiu però col.loquialment s'enten que al nord d'aquesta ciutat ja som  a la darrera frontera:Norrland, el territori de Nord (súper exòtic).  I si, la Laponia forma part d Norrland, es clar.

Amb un pal de la tenda trencada i pluja la Mariona diu que busca la opció del coach surfing... es a dir que intentarà passar la nit de "gorra" a casa d algú, de moment li han contestat i tot i que es una mica lluny diu que farà tot el possble per arribar hi... 82 km... piece of cake!

Tot i que acapar als boscos suecs sembla relaxant... i bastant idílic.  Ho sembla, no? Es veu que quan plou, fa fresca entre 10 i 12 graus i tens un pal de la tenda trencada no ho es tant.  No hi haurà trobada amb l'os (tranquils, ho deixem per més endavant!) però esperem que el noi a més de sofà (coach) tingui WiFi i la Mariona ens pugui enviar més fotos).

Continua vorejant el mar Bàltic, camí de Hudiksvall... sembla que demà farà fresqueta i estarà núvol però no plourà.   Us torno a possar el mapa perquè no us despisteu...

El toc anecdòtic:  no podem desmentir, però jo no perdo l esperança, si les mandonguilles del IKEA se les mengen el Suecs o són un invent de la multinacional per vendre més mobles (ja sabeu que aquests del Marketing se les empesquen totes).  No ho sabem perque la Mariona no ajuda: es veu que volia tastar la gastronomia local, però finalment s ho va penssar dues vegades i va acabar al Kebab... o sigui, que el misteri continúa viu.  (Mariona, aprofitant que ets a Suècia pots aclarir me el dubte, no?

Per acabar recordeu: Vi är inte rädda (apa, ho busqueu a Google)

A Uppsala i endavant...

La nostra campiona sembla que va arribar a prop d Uppsala ahir... 75 km i avui pensa fer el mateix... com que va per feina com els de Convergencia..., no nomès va tenir temps de sortir del Aeroport, muntar la bici, empaquetar ho tot si no que a més amés va punxar un parell de vegades i se li va trencar el pal de la tenda.  Afortunadament, la activitat "encontre amb l os" la deixa per més endavant... us aniré informant i espero que de les properes activitats en passi fotos (je, je... jo l Os el vull veure).  De moment, ens hem de conformar amb la bici puntxada a la vora de la carretera.

Avui li toca anar cap la costa des de Uppsala.  no crec que que arribi a Gävle, que es la propera ciutat "important". Ho posso entre " " perquè d aquesta ciutat no n'he sentit a parlar ni en les novel.les d autors escandinaus... però com a bona cronista que sóc m' he documentat... es una ciutat portuaria d uns 100.000 habitants a la vora del Mar Bàltic... tot i tenir el mar al costat ja us puc dir que en aquestes latituds a l hivern hi fa fresca, clima continental humid: pluja, neu i fred... -7, -10 ºC  de promig (si, sembla Minnesota).  Afortunadament, sóm al estiu, tot i això, 16 graus i pluja tot el dia.

Unes fotos de Gävle

El toc anècdotic... va parar a Upssala a fer un pipi (els nois no tenen aquests problemas)... em diu que li van fer pagar 10 corones, 10 corones!!!... diu que va pagar amb tarjeta.  No en tinc el document gràfic però... osti tu, més val tenir la bufeta gran a Suècia.

Sort i capelina! Endavant, sempre endavant

Ja es a Suecia!

Hola.. comencem la crònica dell viatge, estil Ficció Possible, o sigui que m ho invento bastant amb les poques dades que tinc, però coneixent a la Mariona són coses que podrien passar.  e

Pero arribar ha arribat... finalment no hi va haber cap problema.  Una selfie de prova

Sembla contenta i animada, més val doncs això es el que li espera... més o menys 1000 km amb bicicleta acampant cada nit a un lloc diferent... i sense Wifi (mira que portar dutxa portatil i no portar Wifi portatil... això si que es tenir clares les prioritats: no em fan la feina mai fàcil a mi)

La primera etapa avui anava d Estocolm a Uppsala (nom que nomès em sona de alguna novel.la negra d autors escandinaus).  Una ciutat medieval Sueca ... wikipedia us ho explica https://es.wikipedia.org/wiki/Upsala.  La foto del Skyline la posso jo, sembla maca...

Es a uns 80 km al Nord d Estocolm i no sabem si hi va arribar... el que si que se es que fa bon dia 20 -23 graus i solet.  Primer dia d aclimatació a la bici a la tenda i el sac de dormir

Preparada... amb permís de Eulen

Ja ha arribat el dia... ja ho tenim tot i tot empaquetat i te mèrit perque quan vaig veure "tot lo fato" pensava que no ho aconsseguiria... Mira que hi porta coses ...

Primera etapa... de casa la mama al aeroport, esperem que no hi hagi problemes facturant la bicicleta i l aquipatge ni al control de seguretat i que tot arribi a puesto sense retards, pèrdues d equipatge... com a viatjera experimentada se que totes aquestes coses poden passar.  Crec que el vol surt cap a les 2 de la tarde cap a Estocolm... espero que cap a les 5 ó 6 de la tarde ens confirmi que ja arribat. Aquesta primera etapa la pot fer comodament asseguda la resta no!!
Bon Viatge i Visca la Aventura (quina enveja...)

Despedint a la "nineta" al aeroport... La Lapònia l espera

Us presento a l'Anna!

Sí, ha començat el compte enrere, en 4 dies comptats (sí, marxo dimecres) estaré voltant a prop d'Stockholm. Estic nervioseta, acabant de preparar coses com el menjar o la farmaciola. Amb bastantes inquietuds, com per exemple com carai m'ho faré per sortir de l'aeroport d'Estocolm sense fotre'm en una AP-7. I això serà només el principi!!

Però bé, en aquest post us vull presentar a l'Anna Cedó, la que em va donar (i insistir) en la idea de que fés un blog i que s'havia de dir Cul Encetat.

L'Anna és amiga de la meva mare, de Tivissa, i he tingut el privilegi de conèixer-la des que jo portava panyals.
De "petites", quan l'Anna apareixia per casa, tot es tornava de colors encara més vius, no es cansava de jugar amb nosaltres i ens feia riure, i riure, i riure. D'aquelles persones que et fan mirar el món des de la curiositat, diversió i l'humor. Què estupenda, oi??
De "grans" ens hem anat veient de uvas a peras, però sempre ha estat una alegria estar amb ella!

Per això em fa molta il·lusió escriure aquest blog conjuntament, segur que en sortiran coses divertides!

(ja ho sé, em sap greu, no he pogut trobar cap foto on sortim les dues, però esque venim d'una època on el postureo no estava de moda, disculpin les molèsties!)