Dia durillo però amb recompensa!

Intentaré estar a l'altura de l'Ana Cedo.
Doncs avui el dia pintava "chubascos". Es fa difícil de visualitzar un "chubasco", no és, afortunadament, una paraula que fem anar gaire sovint. Doncs bé, he hagut de posar-me El Diluvi al iPod perquè això era precisament el que tenia. No m'ha calgut treure la cantimplora en aquests 50km sota la pluja, doncs no parava de tragar aigua! No feia fred, i per tant m'ho he pres amb filosofia. Però quan se m'ha punxat la roda del darrere (per segona vegada en dos dies) lo de "que bonito es el campo cuando llueve" s'ha convertit en un "mecagüen la puta ara com carai podré reparar el putu pinxassu si estic en mig del no res i vaig xopa fins dalt".
Després de varios km caminant i arrossegant la bicicleta, un home bondadós m'ha convidat al seu garatge (sona fatal, xo no tenia gaires més opcions) i m'ha ajudat a reparar el pinchasso.
A partir d'aquí ha parat de ploure i em quedaven 35 km fins a trobar-me amb el couchsurfer (si, una casa tira més que una tenda sense pal). Genial, pim pam. Però quan ja ens quedaven 7kmetrets de no res resulta que el paio viu a les afores, a ni más ni menos que a 20km!! Aquí la veritat és que m'he tornat a cagar en tot. Quan portes 80km dels quals 50 han estat sota la pluja, i resulta que encara en queden 20.. bé, que cadascú valori. Que han estat amb sol però amb un vent de cara que casi he arribat ben seca a puestu. Tot i així un cop he arribat el noi és encantador, m'havia preparat sopar (Reno a la brasa), i m'ha deixat el llit fet. Cuuuukiiii!!!
Total que finalment el dia ha acabat amb recompensa!
Pero estic tant rebentada que ja no m'aguantu ni els pets. Demà ja veurem què fem.
Espero que totes estigueu la mar de bé, penso molt en tothom <3